Psicologia Granollers

Psicòleg Granollers || Psicólogo Granollers || Vallès oriental

Psicologia per adults

Psicologia adults

Tractament de la depressió

El trastorn depressiu, és una malaltia que afecta al nostra organisme, no essent quelcom psicosomàtic, el nostres estat d’ànim i la manera d’assumir la nostra realitat. Afecta a la son (dificultat per dormir o excés de son) i la alimentació (augment o pèrdua de pes, menjar de manera exagerada, etc). La visió d’un mateix , de la pròpia autoestima esta alterada, afectant la manera en que un pensa. Cal aclarir, doncs es quelcom important, que un trastorn depressiu no es el mateix que un estat temporal i puntual de tristesa, que podria esser considerat com una reacció normal davant d’un fet negatiu (pèrdua d’un esser estimat, divorci, etc) i que seran fets que poden requerir d´un procés de dol. Tot i això, si aquest estat s’allarga en el temps o els seus símptomes es fan més complexes, impedint el desenvolupament adequat de la nostra vida diària, pot arribar a esdevenir un trastorn depressiu, moment en el que hi ha que pensar en una actuació per a solucionar el que es un problema real.

Una persona amb depressió perd l’ interès per quasi totes les activitats que usualment feia, i en les que abans li ocasionaven plaer. Prefereix estar trista, desencisada i amb desànim. Sovint la persona fa servir expressions com “em sento enfonsat “ o “crec que he tocat fons”. Aquest estat de desànim es difícil d’afrontar i per això la persona tendeix a assumir-ho com a normal, doncs això li es més fàcil que solucionar el problema.

Tractament de l’ansietat

La ansietat no es en si mateixa un problema, sinó la reacció del nostre cos davant situacions de perill (augmenta el ritme cardíac, els sentits es posen en alerta, la respiració s’accelera) i són recordatori de l’època en què els homes eren caçadors de fa milers d’anys, però són respostes primàries que seguim mantenint. Són doncs una funció de protecció i alerta per als éssers humans.

En el cas dels trastorns d’ansietat, la resposta de por funciona de manera errònia, ja que s’activa i prevé d’un perill inexistent. És en aquests moments en què apareix el problema de com controlar els aspectes perjudicials de les respostes de por (que es poden manifestar psicopatològica en forma de trastorns fòbics i d’ansietat) conservant, però els seus beneficis protectors, és a dir, educar aquestes respostes.

L’ansietat així doncs podrà generar altres problemes, com pors, inseguretats, insatisfacció, anorgàsmia, i una llarga llista de problemes amb el seu origen en una ansietat mal controlada.

Coaching, millora d’habilitats socials

Per parlar d’una conducta socialment manyosa cal veure dos aspectes:

  • Contingut: El que s’expressa i com s’expressa
  • Conseqüències: Les reaccions que la nostra forma d’actuar va a crear.

Així doncs quan parlem de Coaching ens referim a la modificació del nostre comportament de cara a aconseguir una millora en les nostres habilitats socials i en saber fer i preveure les respostes dels altres davant la nostra conducta.

En aquest procés cal establir una sèrie de punts que ens portaran al canvi:

  • Interioritzar un sistema de creences sòlid pel que fa als drets personals i els dels altres.
  • Externament, el qual poden apreciar els altres ha d’estar en consonància amb la manera de pensar, per evitar dissonàncies.
  • Aprendre a diferenciar entre comportaments socialment correctes i els que no ho són, és a dir, entre comportaments assertius, passius i agressius.
  • Canviar la forma de pensar i el nostre nivell d’ansietat en les situacions concretes que ens costa afrontar.
  • Assajar noves formes socialment adequades de comportar i de pensar en situacions concretes de interacció social.

Tot això es farà a partir d’una anàlisi de la pròpia persona que ens portarà a una modificació progressiva del seu comportament.

Pèrdua de la feina

La pèrdua de la feina és una de les situacions que major estrès poden causar en la persona. Els sentiments en aquest moment són complexos, i difícils d’assumir en un inici. És la pèrdua, en moltes ocasions, d’una de les parts principals de la nostra vida, el que porta a un període de dol i a la dificultat d’una nova cerca.

En aquest sentit el treball del psicòleg serà per una part ajudar en la superació d’aquesta etapa de dol, que hauria de tenir una durada breu i de reflexió, i l’enfocament de la recerca d’un nou treball. En aquest darrer sentit és molt important la imatge, actitud, comportament, etc. de la persona en afrontar noves entrevistes de treball, així com el comportament de la persona que li va marcar un rol en el seu nou treball.

Fòbies: agorafòbia, insectes, animals, etc

Les fòbies es produeixen en situacions que ens produeixen ansietat i per tant cal reeducar el nostre cervell per a que comprengui que en realitat aquestes situacions no són perilloses i que no és necessari que el nostre organisme es posi en “alerta màxima” quan es produeixin.

Aquest tipus de fòbies solen tenir com a detonant alguna situació que possiblement ja no som capaços de recordar i que va succeir en el nostre passat.

Cal comprendre que la persona que pateix aquest tipus de trastorn pot arribar a atacs de pànic davant la imminència d’una situació per la qual no està preparat, ja sigui insectes, gent, espais tancats, etc. Per això és necessari, doncs, un procés de superació en què la persona poc a poc sigui capaç d’enfrontar-se al problema.

Aquest prolema es tracta amb PNL amb molts bons resultats.

Estrès

L’estrès és la resposta automàtica i natural del nostre cos davant les situacions que ens resulten amenaçadores o desafiants. La nostra vida i el nostre entorn, en constant canvi, ens exigeixen continues adaptacions; per tant, certa quantitat d’estrès (activació) és necessària. En general tendim a creure que l’estrès és conseqüència de circumstàncies externes a nosaltres, quan en realitat entenem que és un procés d’interacció entre els esdeveniments de l’entorn i les nostres respostes cognitives, emocionals i físiques. Quan la resposta d’estrès es perllonga o intensifica en el temps, la nostra salut, el nostre rendiment acadèmic o professional, i fins i tot les nostres relacions personals o de parella es poden veure afectades. La millor manera de prevenir i fer front a l’estrès és reconèixer quan augmenten els nostres nivells de tensió i davant quina estímuls o situacions.

Les causes de l’estrès han canviat enormement al llarg de la història. Les civilitzacions han creat noves pressions que posen a prova la capacitat de sobreviure. Sovint les persones s’enfronten de manera contínua amb situacions que exciten inconscientment l’organisme, acumulant energia que després no s’utilitza.

La pressió física pot acumular i a la llarga pot portar a l’esgotament i a la malaltia.

L’estrès s’acumula per mitjà d’emocions com l’agressió, la impaciència, la ira, l’ansietat i la por, emocions que desencadenen la reacció de l’organisme davant l’estrès. Una dieta poc saludable, el tabac, les begudes alcohòliques i les drogues també puguin ajudar a incrementar les tensions físiques.

L’estrès pot sorgir de situacions en el treball, a la casa, en les relacions, pot ser el resultat de conflictes emotius interns, l’entorn, de la dieta, de la mala salut, de dificultats econòmiques i de certes situacions importants en la vida d’un ésser humà: els parts, els morts, el matrimoni o el divorci.

Cleptomania

La cleptomania es caracteritza per l’impuls de robar objectes innecessaris, dels que posteriorment la persona pot desfer (regals, amagats o fins i tot tornant-ho). A diferència d’altres tipus de robatoris, el cleptòman no obté cap benefici personal dels seus robatoris més enllà de l’alleujament de l’ansietat quan s’efectua el robatori. Els trastorns psicològics amb els quals la cleptomania s’associa amb més freqüència són els trastorns de l’estat d’ànim (especialment depressió), el trastorn obsessiu-compulsiu, els trastorns de l’alimentació (especialment bulímia nerviosa) i l’abús d’alcohol.

Adiccions: Alcohol, Joc, Drogues

En els comportaments addictius hi ha un component impulsiu important, mentre que podria haver conductes en les que hi ha descontrol dels impulsos però no component addictiu i que potser podrien entrar més dins del patró d’abús que del de dependència.

Els trastorns del control d’impulsos, com la ludopatia, tenen en comú el fracàs per part de la persona a controlar l’impuls de dur a terme un acte que suposa un dany per a si mateixa o per als altres, la sensació creixent de tensió o activació abans de dur a terme l’acte, i l’experiència de plaer o alliberament en el moment de consumar l’acte.

En el cas concret de la Ludopatia els danys a nivell personal, tant econòmics com d’un altre tipus seran importants. És a més una addicció socialment molt mal vista i que crea sensació de culpa en la persona i en l’entorn. És naturalment tractable, però el que si haurà de tenir en compte el malalt, és que al igual que un alcohòlic, el seu problema és de per vida i que haurà de cuidar molt les seves recaigudes. Tot i així amb un adequat tractament de conducta es poden superar.

Fibromialgia, fatiga crònica i sensibilitat química múltiple

Aquests tres trastorns se solen relacionar entre ells, encara que en realitat tenen poc a veure. La relació pot ser per ser malalties poc conegudes per la gent, i fins i tot, per desgràcia per als pacients, per molts metges.

La fibromialgia és un grup de símptomes que se centren en els dolors articulars i en especial a les zones de tendons, sense tenir un origen ni de reuma, artrosi, sucre o altres patologies que podrien provocar àlgies.

La fatiga crònica com el seu nom indica és un cansament extrem i sense justificació. La capacitat de recuperació davant qualsevol esforç físic o mental és baixíssima, fent que el seu rendiment sigui extremadament pobre. Això causa més de la lògica dificultat per seguir una vida normal, greus problemes laborals.

Per últim la sensibilitat química múltiple impedeix a la persona que el pateix acostar-se a qualsevol font química, podent ser afectada per perfums, lleixius, detergents, etc., Ja que el contacte amb ells pot causar problemes físics greus amb reaccions dèrmiques o problemes respiratoris.

En aquests casos es pot treballar des d’un punt de vista de l’adaptació al medi, i d’intent d’ajustar les necessitats diàries i de l’entorn a una nova realitat que no podem canviar. Si la persona no fa aquesta adaptació acaba patint problemes d’ansietat, depressió i altres relacionats, lògics davant d’aquesta situació incontrolable i en molts casos invalidant.

Trastorn obsessiu compulsiu

El TOC es caracteritza per obsessions, idees, pensaments intrusius o imatges que generen ansietat que es calma momentàniament amb actes compulsius. Però aquests, en no resoldre l’ansietat en formen definitiva, es reitera el circuit d’idea obsessiva-compulsiva en forma pertinaç, desplaent i incapacitant per a qui la pateix.

En els adolescents o adults, hi ha un reconeixement de l’exageració i irraonable, tant de les seves obsessions com de les seves compulsions però, no poden evitar-les. Per aquest motiu, mantenen els seus símptomes en secret per anys, s’endarrereix d’aquesta manera tant el diagnòstic com el tractament.

Els símptomes consisteixen en obsessions i compulsions. Les més freqüents constitueixen temors a la contaminació, a la brutícia, a les infeccions, a les malalties, dubtes patològiques, necessitat d’ordre i simetria, temor a danyar físicament o altres i obsessions de contingut sexual, religiós o filosòfic.

Anorèxia, bulímia, obesitat, etc.

L’obesitat pot ser visualitzada com el símptoma o la conseqüència d’un problema d’ajust psicològic o social, que atempta contra les qualitats emocionals, percepció del propi funcionament, qualitat de vida i habilitats socials d’aquestes persones a qualsevol edat, especialment per les característiques estigmatitzades per la societat. Això sense oblidar les conseqüències psicopatològiques del seguiment de dietes i dels cicles de pèrdua-recuperació de pes, on els programes de tractament conductuals hauran d’estar basats en les tècniques d’autocontrol, dotant el subjecte d’habilitats que li permeten identificar i controlar la seva pròpia conducta , millorant els hàbits d’alimentació i els nivells d’activitat física, contribuint a la disminució de problemes com la manca d’afecció a la teràpia.

Aparentment les persones amb excés de pes són persones feliços, i sense problemes a l’hora de relacionar-se, però realment són persones passiu-dependents, amb complex d’inferioritat i amb una enorme necessitat de ser estimats.

L’obesitat pot estar associada a diferents trastorns psicològics, les persones amb excés de pes viuen avui dia en una societat “obès-fòbica”

Que estigmatitza al obès, això els crea sentiments d’inferioritat, dificultat a l’hora de trobar millors treballs i de trobar millors parelles (les persones obeses gairebé sempre busquen parelles obeses.)

En aquest camp hi ha altres problemes que són diversos i complexos, sobretot en la seva detecció, ja que sovint les persones que els pateixen senten culpabilitat per ells i intenten ocultar. El seu tractament sol ser doncs complex. Alguns d’ells són:

  • Anorèxia: Intent de reduir el pes corporal al mínim utilitzant el dejuni, per por de ser obès. No hi ha una percepció real de si mateix ni es valora el dany que un es pot causar.
  • Bulímia: Conducta semblant a l’anorèxia en l’intent de reduir el pes. En aquest cas el pacient menja compulsivament per després provocar el vòmit
  • Bulimarexia: És el cas de persones que passen etapes amb Bulímia o Anorèxia
  • Menjadors compulsius: El pacient pateix una versió de la bulímia en què la ingesta és més ràpida del normal, mengen fins el fàstic i senten culpabilitat.
  • Ortorèxia: Obsessió patològica pel menjar sa. Es preocupen en excés per la dieta, arribant a ocupar el seu temps en això i no gaudeixen del menjar, sinó que pateixen per que no sigui prou sana.
  • Vigorèxia: Obsessió per un cos perfecte. La dedicació a l’exercici físic és excessiva en especial anaeròbic, ús de fàrmacs i dietes, podent arribar al dopatge.

Trastorns de personalitat i complexos

La persona, va creixent i formant la seva personalitat dins l’ambient familiar, que és el principal factor que influeix en la formació de la mateixa, ja que l’incorpora a aquesta els valors, regles i costums que a vegades solen ser contraproduents. Alguns dels aspectes ja esmentats són incorporats, a la família, per mitjà del “model” que la societat ens presenta, i aquest és assimilat per tots els grups socials. Però, la personalitat de cadascú, no només es forma a través de la família, sinó també, amb la qual cosa aquesta creu que els altres pensen d’ella i amb el que pensa de si mateixa, en sortir d’aquest ambient i relacionar-se amb persones d’un altre grup diferent.

El que sóc és una sèrie de creences de nosaltres mateixos, que es manifesten en la nostra conducta. Comprèn el que som, el que pensem i el que fem en la vida diària, individual, familiar, laboral i social.

Quan aquests processos no es donen de manera normal, es produeixen alteracions o es creen rols que no porten a una adaptació social, sinó que resulten problemàtics, es pot arribar a problemes de personalitat més o menys greus. És el que es coneix comunament com personalitats límit, i on es barregen des de patologies dissociatives, problemes d’Alzheimer, de violència de gènere, etc. És, doncs, el lloc on la gent tendeix a posar tot allò que no sap classificar.

Els nostres especialistes en psicologia d’adults

Referències

Articles de psicologia al nostre blog: http://psicologiagranollers.blogspot.com

Comments are closed.


Gestionat amb Wordpress - Disseny web Arrova.cat