Portada > Bloc > El desconfinament crea depressió i ansietat

Bloc

El desconfinament crea depressió i ansietat

14/05/2020

Fins fa uns dies hem estat en una quarantena que la gent ha patit amb una enorme resignació, gairebé sense queixes, i entenent que era moment d'anar tots a una, però ara comença la desescalada i tot d’un plegat els problemes surten. També ens estem adonant que el tancament no estava essent tan fàcil. S’ha oblidat abans i ara el factor psicològic. El 15 de març va entrar en vigor un confinament que ha anat mutant i canviant en diferents versions del seu funcionament. S’ha mirat per un costat la salut física de la gent, evitant que es poguessin contagiar, i per altre s’ha volgut protegir la economia productiva, creant sistemes per evitar un tancament massiu, però en cap cas s’ha mirat l’efecte psicològic que això ha de tenir en la població.

Efectes del confinament

Hi ha centenars, sinó milers d’estudis sobre el que representa un confinament o tancament perllongat en el temps, i els efectes negatius que això provoca damunt de les persones. Sabem que una part de la població, més d’una tercera part, patirà problemes d’ansietat, que en alguns casos podran tenir una certa gravetat, i que com a mínim una cinquena part també tindran episodis de depressió més o menys profunda. Però sembla que en una societat on hauríem de ser com maquines això no és mira, i tan li fa allò que ens passi mentalment.

No s’ha tingut en compte a l’hora de preveure mesures de desestresament, com vam veure en el cas dels nens autistes per exemple. I ni ara ni abans amb persones grans amb demències, difícils de contenir a casa, amb persones amb TOC a qui generàvem moltíssima ansietat, o un llarg llistat de moltes patologies psicològiques i algunes psiquiàtriques, que necessitaven aquest petit espai per sortir encara que fos una estona. Però ara tampoc és té gens en compte, ni és dona cap mena d’ajuda. Ara tenim aquestes persones, a qui alguns psicòlegs no em deixat d’atendre, perquè som sanitaris i és la nostra feina, amb patologies empitjorades, amb brots o amb retrocessos en els tractaments. I això els que venen a la privada i s’ho poden pagar, perquè la publica està gairebé aturada, i ho ha estat durant aquest temps.

Situació actual

Però el comú dels mortals també te'ls seus problemes i està arribant al límit de la seva capacitat de suportar més tancament. Han estat com dic una gran part que han estat patint ansietat i depressió i que ara ja no poden més. Ara els vam donar una expectativa de 8 setmanes per una “nova normalitat”, però que ara decidim que no, que serà una setmana més, i ara que passem a la fase 0.5 en lloc de la 1, i això afecta la psicologia no només dels treballadors i autònoms, dels que no cobren l’ERTO i estan sense diners, dels que estan sols, sinó de la resta, i per damunt de tot dels menors, que no tenen eines per gestionar-ho.

Estem veient ja ara greus problemes a la consulta, de persones amb la necessitat de tenir una normalitat, de donar-los un calendari clar de la sortida, i els que no veuen un final. Perquè no s’han tingut en compte la psicologia de les persones, i cada canvi, cada cop de volant els està fent estar una mica pitjor.

Cal claredat i una bona planificació i comunicació, i una sortida el més rapidament possible si no volem patir els efectes psicològics no un mes o dos, sinó durant anys.