Què és l’EMDR i com funciona?

L’EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing, o Dessensibilització i Reprocessament mitjançant Moviments Oculars) és una teràpia psicològica avalada científicament per al tractament del trauma i d’altres experiències emocionalment adverses que continuen generant malestar en el present.

En què es basa l’EMDR?

L’EMDR parteix de la idea que algunes vivències difícils (traumes, pèrdues, abusos, accidents, experiències d’estrès intens) no s’han processat correctament en el cervell. Aquestes experiències queden “encallades” amb les mateixes emocions, sensacions físiques i creences negatives que es van viure en el moment original, i poden activar-se anys després davant estímuls aparentment inofensius.

Com funciona?

Durant una sessió d’EMDR, el/la terapeuta ajuda la persona a activar el record problemàtic mentre es realitza una estimulació bilateral (normalment moviments oculars, però també sons o petits tocs alterns).

Aquesta estimulació facilita que el cervell reprocessi la informació, de manera similar al que passa de forma natural durant la fase REM del son. Amb el temps, el record deixa d’activar una resposta emocional intensa i s’integra de manera més adaptativa.

Què s’aconsegueix amb l’EMDR?

• Reducció significativa de l’ansietat i del malestar emocional

• Disminució de símptomes de trauma i estrès posttraumàtic

• Canvi de creences negatives (“no valc”, “no estic segur/a”) per altres de més realistes i saludables

• Millora en l’autoestima, la regulació emocional i el benestar general

Per a qui és útil?

L’EMDR és especialment eficaç en:

• Trauma psicològic i estrès posttraumàtic

• Ansietat, fòbies i atacs de pànic

• Dol i pèrdues

• Experiències d’abús o negligència

• Records persistents que continuen interferint en la vida actual

Una teràpia segura i estructurada

L’EMDR es desenvolupa seguint un protocol estructurat en vuit fases, que garanteix la seguretat emocional de la persona i permet adaptar el ritme del treball terapèutic a cada cas.

En resum, l’EMDR no es limita a parlar del que va passar: ajuda el cervell a resoldre allò que va quedar pendent, permetent que el passat deixi de condicionar el present.