La sexologia és una disciplina científica que estudia la sexualitat humana en totes les dimensions: biològica, psicològica i social. S'ocupa de comprendre i analitzar aspectes relacionats amb el sexe, la sexualitat, les relacions íntimes i els comportaments sexuals.

La sexologia es basa en el coneixement multidisciplinari, incorporant aportacions de diverses àrees com la psicologia, la medicina, la sociologia, l'antropologia i l'educació sexual. El seu objectiu és investigar, comprendre i promoure una visió positiva i saludable de la sexualitat humana, així com ajudar les persones a desenvolupar una vida sexual satisfactòria i plena.

Els sexòlegs/òlegs poden treballar en diferents àrees i exercir diverses funcions, com:

1. Educació sexual: Proporcionar informació i educació sexual a individus, parelles i grups per promoure una sexualitat responsable, segura i saludable. Això pot incloure lensenyament dhabilitats de comunicació, consentiment, prevenció de malalties de transmissió sexual i mètodes anticonceptius.
   
   
2. Teràpia sexual: Brindar teràpia i assessorament a persones i parelles que experimenten dificultats o problemes sexuals. Això pot incloure disfuncions sexuals, manca de desig, problemes d'erecció o orgasme, diferències en la libido, entre d'altres.
   
   
3. Recerca i estudis: Realitzar investigacions científiques per ampliar el coneixement sobre la sexualitat humana i contribuir al desenvolupament destratègies i enfocaments terapèutics eficaços.
   
   
4. Assessorament i orientació: Proporcionar orientació i assessorament a individus o parelles en relació amb les inquietuds sexuals, ajudant-los a comprendre i acceptar la seva sexualitat ia abordar qualsevol conflicte o dificultat que puguin enfrontar.
   
   
5. Prevenció i salut sexual: Treballar en programes de prevenció de malalties de transmissió sexual, promoció de la salut sexual i educació sexual en diversos contextos, com ara escoles, comunitats i centres d'atenció mèdica.

La sexologia cerca abordar la sexualitat de manera integral, considerant els aspectes biològics, psicològics, emocionals i socials. El seu objectiu principal és promoure una sexualitat informada, plaent i saludable, lliure de prejudicis i basada en el respecte i el consentiment mutu.

Ejaculació precoç

L'ejaculació precoç és un trastorn sexual masculí caracteritzat per la incapacitat de controlar l'ejaculació de manera satisfactòria durant les relacions sexuals. Es considera precoç quan passa de manera persistent i recurrent abans del que desitja l'individu o la seva parella, cosa que pot resultar en insatisfacció sexual i dificultats en la relació de parella.

L'ejaculació precoç es pot manifestar de diferents maneres. Alguns homes poden experimentar una ejaculació immediata en iniciar l'activitat sexual, mentre que altres poden ejacular després d'un breu període d'estimulació. En general, es considera que l'ejaculació és prematura si passa dins dels primers dos minuts després de la penetració.

Les causes de l'ejaculació precoç poden ser diverses i poden incloure factors psicològics, biològics o una combinació de tots dos. Alguns factors psicològics que poden contribuir a l'ejaculació precoç inclouen l'ansietat, l'estrès, la manca de confiança en un mateix, la preocupació per l'exercici sexual o les experiències sexuals prèvies negatives. Factors biològics com desequilibris hormonals, nivells anormals de neurotransmissors o sensibilitat excessiva als genitals també poden tenir un paper.

El tractament de l'ejaculació precoç pot incloure enfocaments psicològics, farmacològics o una combinació de tots dos. La teràpia sexual, la teràpia cognitivoconductual i les tècniques de control de l'excitació són enfocaments psicològics que poden ajudar els homes a adquirir un control més gran sobre la seva resposta ejaculatòria. En alguns casos, es poden utilitzar sessions d'hipnosi per solucionar-ho  de forma més rapida

És important destacar que l'ejaculació precoç és un trastorn tractable i que cercar ajuda professional, com ara un sexòleg o un terapeuta sexual, pot ser beneficiós per abordar aquest problema i millorar la qualitat de vida sexual.

Disfunció erèctil - Problemes d'erecció

La disfunció erèctil, també coneguda com a impotència, fa referència a la incapacitat persistent o recurrent d'un home per aconseguir o mantenir una erecció prou ferma com per tenir una activitat sexual satisfactòria. És important destacar que la disfunció erèctil és un problema comú i tractable que pot afectar homes de totes les edats.

Les causes de la disfunció erèctil poden ser variades i poden incloure factors físics, psicològics o una combinació de tots dos. Algunes causes físiques poden incloure malalties cròniques com diabetis, malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, obesitat, colesterol alt, trastorns hormonals o problemes al sistema nerviós. El consum de tabac, el consum excessiu d'alcohol, l'ús de certs medicaments i l'envelliment també poden contribuir a la disfunció erèctil.

Factors psicològics com l'estrès, l'ansietat, la depressió, la baixa autoestima, la por a l'exercici sexual o problemes de relació també poden tenir un paper en la disfunció erèctil. En alguns casos, la disfunció erèctil pot ser un efecte secundari de traumes sexuals passats o problemes d'imatge corporal.

El tractament de la disfunció erèctil pot variar depenent de la causa subjacent. Alguns enfocaments de tractament poden incloure canvis en l'estil de vida, com ara mantenir una dieta saludable, fer exercici regularment, reduir el consum d'alcohol o deixar de fumar. També es poden fer servir hipnosi per ajudar a millorar l'erecció. La teràpia sexual, la teràpia cognitivoconductual i altres formes de teràpia psicològica poden ser beneficioses en casos en què la disfunció erèctil té una causa predominantment psicològica.

És important buscar ajuda professional, com ara un metge o un terapeuta sexual, per avaluar i tractar la disfunció erèctil de manera adequada.

Dificultat amb els orgasmes. Anorgasmia

La dificultat per assolir l'orgasme, també coneguda com a anorgàsmia, és una condició en què una persona experimenta dificultats persistents o recurrents per arribar al clímax sexual, ja sigui durant l'estimulació sexual o durant l'acte sexual. Les causes de l'anorgàsmia poden ser diverses i poden incloure factors físics, psicològics o una combinació de tots dos. A continuació es presenten algunes possibles causes:

1. Factors psicològics: L'ansietat, l'estrès, la depressió, la culpa, la por a l'exercici sexual, els problemes d'autoestima o la manca de concentració poden afectar la capacitat d'una persona per assolir l'orgasme. Les preocupacions sobre el rendiment, la relació de parella o la imatge corporal també poden ser factors desencadenants.
   
   
2. Trauma o experiències negatives passades: Traumes sexuals previs, abús sexual, experiències sexuals negatives o disfuncions a la relació de parella poden afectar la capacitat d'una persona per assolir l'orgasme. Aquests esdeveniments poden generar ansietat, por o bloquejos emocionals que dificulten la resposta sexual.
   
   
3. Medicaments i condicions mèdiques: Alguns medicaments, com els antidepressius, els antipsicòtics o els medicaments per a la pressió arterial, poden afectar la resposta sexual i dificultar l'orgasme. A més, certes condicions mèdiques com la diabetis, els trastorns hormonals, les malalties neurològiques o els problemes del sistema vascular poden influir en la funció sexual.
   
   
4. Problemes destimulació: La manca destimulació adequada o específica pot dificultar lorgasme. Això pot incloure manca d'excitació suficient, estimulació inadequada del clítoris en les dones o manca d'estimulació del punt G. A més, algunes pràctiques sexuals o tècniques específiques es poden requerir per assolir l'orgasme en algunes persones.

És important tenir en compte que cada individu és únic i les causes de l'anorgàsmia poden variar. Si algú experimenta dificultats per assolir l'orgasme de manera recurrent i això els causa malestar, és recomanable buscar ajuda professional d'un metge, ginecòleg o terapeuta sexual. Ells poden fer una avaluació adequada i proporcionar un tractament o enfocament terapèutic adequat per abordar el problema.

Dolor o impossibilitat en la penetració. Vaginisme

El vaginisme és un trastorn sexual femení caracteritzat per la contracció involuntària i persistent dels músculs del sòl pelvià que envolten la vagina. Aquesta contracció provoca una dificultat o impossibilitat de penetració vaginal, ja sigui durant el coit o durant la inserció de tampons o exploracions ginecològiques.

El vaginisme es considera una resposta reflectida involuntària del cos en què els músculs de la vagina es contrauen de manera excessiva, cosa que causa dolor, molèstia o una sensació de bloqueig durant els intents de penetració. Aquesta reacció reflecteix pot ser desencadenada per diversos factors físics, emocionals o psicològics, i pot variar en intensitat i gravetat duna persona a una altra.

Les causes del vaginisme poden ser múltiples i poden incloure:

1. Factors psicològics i emocionals: El vaginisme està sovint associat amb la por, l'ansietat, la vergonya, la culpa, la manca de confiança o la història d'experiències sexuals negatives. Traumes sexuals previs, abús sexual o disfuncions en la relació de parella també poden contribuir al vaginisme.
   
   
2. Factors físics: Algunes condicions mèdiques, com infeccions vaginals recurrents, sequedat vaginal, irritacions, lesions a la zona pèlvica o cirurgies prèvies, poden contribuir al vaginisme. A més, la manca de coneixement sobre l'anatomia i el funcionament del cos femení també pot tenir un paper.
   
   
3. Factors educacionals i culturals: Les creences culturals, religioses o socials que envolten la sexualitat i la penetració vaginal poden influir en el desenvolupament del vaginisme. La manca d'educació sexual adequada i la manca de comunicació oberta sobre la sexualitat també poden ser factors contribuents.

El tractament del vaginisme pot incloure enfocaments multidisciplinaris que tractin tant els aspectes físics com els psicològics del trastorn. Això pot implicar la participació de terapeutes sexuals, ginecòlegs, fisioterapeutes especialitzats en salut pèlvica i psicòlegs. El tractament pot incloure tècniques de relaxació, exercicis d'enfortiment i relaxació muscular, teràpia cognitivoconductual, teràpia de parella i exploració gradual de la penetració vaginal utilitzant dilatadors vaginals.

És important buscar ajuda professional si se sospita de vaginisme, ja que pot afectar la vida sexual i emocional duna persona. Amb el suport adequat, leducació i el tractament, moltes persones poden superar el vaginisme i gaudir duna vida sexual plena i satisfactòria.

Aversió al sexe

L'aversió al sexe, també coneguda com a aversió sexual, és un trastorn en què una persona experimenta una forta aversió, repulsió o disgust cap a qualsevol activitat sexual o pensament sexual. Aquesta aversió pot manifestar-se tant envers el sexe en general com envers actes sexuals específics.

L'aversió al sexe pot ser causada per una varietat de factors, incloent-hi:

1. Traumes sexuals o experiències negatives: Experiències traumàtiques passades, abús sexual, violència sexual o relacions sexuals forçades poden provocar una aversió al sexe.
   
   
2. Creences religioses o culturals restrictives: Certes creences religioses o culturals poden generar sentiments de culpa, vergonya o repressió cap a la sexualitat, cosa que pot resultar en aversió al sexe.
   
   
3. Factors psicològics: L'ansietat, l'estrès, la depressió, els trastorns d'ansietat, els trastorns de l'estat d'ànim o els trastorns de l'aferrament poden influir en l'aversió al sexe.
   
   
4. Disfuncions sexuals prèvies: Experiències sexuals negatives, com ara dolor durant el coit o problemes de funcionament sexual, poden generar aversió al sexe com una resposta de protecció o evitació.
   
   
5. Problemes de relació o comunicació: Problemes de parella, manca d'intimitat emocional, conflictes o problemes de comunicació a la relació poden afectar negativament la percepció i la disposició cap al sexe.

El tractament de l‟aversió al sexe implica un enfocament multidisciplinari que aborda tant els aspectes físics com els psicològics del trastorn. És important buscar ajuda professional, com ara un terapeuta sexual o un terapeuta especialitzat en salut sexual, per a una avaluació adequada i un pla de tractament individualitzat. El tractament pot incloure teràpia cognitivoconductual, teràpia d'exposició gradual, teràpia de parella, tècniques de relaxació, educació sexual i exploració de les emocions i creences associades amb l'aversió al sexe.

És fonamental recordar que l'aversió al sexe és un problema tractable i que no cal sentir vergonya o culpa en buscar ajuda professional. Amb el suport adequat moltes persones poden superar l'aversió al sexe i experimentar una vida sexual satisfactòria i saludable.

Falta de desig sexual

La manca de desig sexual, també coneguda com a desig sexual baix o desig hipoactiu, es refereix a una disminució o absència persistent d'interès o motivació cap a l'activitat sexual. És important destacar que la manca de desig sexual pot variar duna persona a una altra, ja que cada individu té diferents nivells de desig sexual considerats normals per a ells.

Les causes de la manca de desig sexual poden ser diverses i poden incloure factors físics, psicològics, emocionals i relacionals. Algunes de les possibles causes són les següents:

1. Factors hormonals: Canvis als nivells hormonals, com els experimentats durant la menopausa, l'embaràs o la lactància, poden influir en el desig sexual. A més, desequilibris hormonals, com ara nivells baixos de testosterona en homes o dones, també poden afectar el desig sexual.
   
   
2. Factors psicològics i emocionals: L'estrès, l'ansietat, la depressió, la fatiga, la baixa autoestima, els problemes d'imatge corporal, els traumes sexuals passats o presents i altres trastorns psicològics poden afectar el desig sexual. També poden influir els conflictes de parella, problemes de comunicació, manca d'intimitat emocional o manca de connexió a la relació.
   
   
3. Medicaments i condicions mèdiques: Alguns medicaments, com els antidepressius, els anticonceptius hormonals, els medicaments per a la pressió arterial o els medicaments que afecten l'equilibri hormonal, poden disminuir el desig sexual com a efecte secundari. A més, condicions mèdiques com ara diabetis, malalties cardiovasculars, trastorns hormonals, dolor crònic o malalties neurològiques poden afectar el desig sexual.
   
   
4. Estil de vida i factors externs: L'estrès quotidià, la manca de temps, l'esgotament, l'ús excessiu d'alcohol o drogues, sedentarisme, mala alimentació i altres hàbits poc saludables poden afectar el desig sexual.

És important tenir en compte que la manca de desig sexual pot ser un problema temporal o crònic, i és recomanable buscar ajuda professional si causa malestar o afecta negativament la relació de parella. Un terapeuta sexual pot fer una avaluació adequada per identificar les possibles causes subjacents i oferir un tractament o enfocament terapèutic adequat. Això pot incloure teràpia sexual, teràpia de parella, canvis en l'estil de vida, medicació o tractament de condicions mèdiques subjacents, segons calgui.