Dificultats d'aprenentatge: Les dificultats d'aprenentatge són trastorns que interfereixen en l'adquisició i l'aplicació de les habilitats escolars bàsiques, com la lectura, l'escriptura o el càlcul. Aquests trastorns poden ser causats per factors diversos, com disfuncions neurobiològiques, problemes emocionals o trastorns de l'atenció.

Tècniques d'estudi i planificació: Algunes persones poden tenir dificultats per organitzar el seu temps d'estudi, elaborar un pla d'estudi efectiu o utilitzar estratègies adequades per a l'aprenentatge. Les tècniques d'estudi i la planificació adequades són clau per a un bon rendiment acadèmic.

Dislèxia i alteracions de lectoescriptura: La dislèxia és un trastorn de l'aprenentatge que afecta la lectura i la comprensió lectora. Les persones amb dislèxia poden tenir dificultats per reconèixer i relacionar els sons amb les lletres, i experimentar problemes per llegir amb fluïdesa i comprensió. A més de la dislèxia, hi ha altres alteracions de la lectoescriptura que poden afectar l'adquisició d'aquestes habilitats.

Bullying: El bullying és una forma d'assetjament i violència entre iguals que es produeix a l'àmbit escolar. Pot incloure agressions físiques, verbals o psicològiques repetides i sistemàtiques cap a una persona. L'assetjament escolar pot tenir un impacte significatiu en el benestar emocional, l'autoestima i el rendiment acadèmic dels estudiants afectats.

Processos cognitius i funcions executives: Els processos cognitius i les funcions executives són habilitats mentals que intervenen en l'aprenentatge, la memòria, l'atenció, la resolució de problemes i la presa de decisions. Algunes persones poden tenir dificultats en aquestes àrees, el que pot afectar el seu rendiment acadèmic i la seva capacitat per dur a terme tasques escolars de manera eficient.

Altes capacitats: Les persones amb altes capacitats tenen una intel·ligència i un potencial intel·lectual per sobre de la mitjana. Tot i això, aquestes persones poden enfrontar-se a reptes en l'àmbit escolar, com l'avorriment o la manca d'adaptació al ritme de l'aula convencional. És important oferir suport adequat per a aquestes persones i adaptar l'ensenyament a les seves necessitats específiques.

Depressió infantil i aïllament: La depressió infantil és una condició en què els nens experimenten una tristor persistent, pèrdua d'interès en les activitats, canvis en els hàbits de son o alimentació, sentiments de culpa o inutilitat, així com pensaments de mort o suïcidi. A més de la depressió, els nens poden mostrar tendència a aïllar-se socialment, evitant la interacció amb altres i tenint dificultats per establir relacions properes.

Ansietat i pors: L'ansietat en els nens pot manifestar-se de diverses maneres, com ara preocupacions excessives, pors i temors irracional a situacions o objectes específics, ansietat de separació, atacs de pànic o evitació de situacions socials. Aquestes ansietats poden interferir en les activitats diàries, en el rendiment escolar i en les relacions socials dels nens.

Enuresi i encoprèsia: L'enuresi és l'incapacitat persistent per controlar la micció durant el dia o la nit en nens que tenen una edat en què s'espera que ja hagin adquirit aquest control. L'encoprèsia, d'altra banda, es refereix a la incapacitat per controlar els moviments intestinals. Aquestes condicions poden estar associades a factors emocionals, com l'ansietat o l'estrès, i poden causar malestar i vergonya en els nens afectats.

Anorèxia nerviosa: L'anorèxia nerviosa es caracteritza per una preocupació excessiva per la imatge corporal, una por intensa a guanyar pes i una restricció severa de l'alimentació. Els nens i adolescents amb anorèxia poden tenir una percepció distorsionada del seu cos i un temor persistent a guanyar pes, el que pot portar-los a adoptar conductes restrictives greus i a presentar una pèrdua de pes significativa.

Bulímia nerviosa: La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis recurrents d'alimentació compulsiva, seguits de comportaments compensatoris, com vòmits induïts, ús de laxants o exercici excessiu. A diferència de l'anorèxia, les persones amb bulímia solen mantenir un pes normal o fins i tot estar lleugerament per sobre del pes adequat per a la seva edat i alçada.

Trastorn per atracament: El trastorn per atracament es caracteritza per episodis recurrents d'alimentació compulsiva, durant els quals es consumeixen grans quantitats d'aliments en un breu període de temps, sense un control adequat. Aquest comportament es pot associar amb sentiments de culpa, vergonya i malestar emocional.

Trastorn evitat o restrictiu de l'alimentació: Aquest trastorn es caracteritza per la restricció significativa de la ingesta d'aliments, a vegades acompanyada de dificultats en la selecció d'aliments o repugnància a menjar certs aliments. Això pot portar a una ingesta insuficient i a una pèrdua de pes.

Retard maduratiu: El retard maduratiu es refereix a un retard en l'adquisició de les habilitats i els trets del desenvolupament típics en un o més àmbits, com el desenvolupament motor, el llenguatge o les habilitats socials. Els nens amb retard maduratiu solen aconseguir les seves metes de desenvolupament més tard del que es considera habitual per a la seva edat cronològica. Aquest trastorn pot requerir suport especialitzat i intervenció per ajudar el nen a avançar en el seu desenvolupament.

Transtorns del espectre autista (TEA): Els transtorns del espectre autista, com l'asperger o l'autisme, són condicions del desenvolupament neurològic que afecten les habilitats socials, la comunicació i els patrons de comportament dels individus. Les persones amb TEA poden tenir dificultats per a interactuar i comunicar-se amb altres, presentar interessos i activitats restringides i repetitives, així com sensibilitat sensorial. És important destacar que el TEA és un espectre, el que significa que els símptomes i el grau d'afectació poden variar considerablement d'una persona a una altra.

Separació i divorci: La separació i el divorci són situacions que poden causar estrès i conflictes a la família. Tant els adults com els nens poden experimentar una gamma d'emocions, com tristesa, ràbia, por o confusió. És important proporcionar suport emocional als membres de la família durant aquesta transició i fomentar una comunicació oberta per tal d'abordar les preocupacions i les necessitats de tots els implicats.

Interferències parentals: Les interferències parentals es produeixen quan un dels pares intenta obstaculitzar la relació dels nens amb l'altre progenitor. Aquesta situació pot causar conflictes i malestar emocional tant als nens com als adults. És important fomentar la co-parentalitat positiva i buscar solucions constructives per abordar els conflictes que puguin sorgir.

Gelosia i relacions parentals: La gelosia entre germans o envers un nou membre de la família pot generar tensions i conflictes en les relacions parentals. És important tractar aquestes situacions amb delicadesa i proporcionar suport emocional als nens per ajudar-los a gestionar els seus sentiments de gelosia i promoure una comunicació sana i respectuosa entre tots els membres de la família.