Alteracions del comportament

En els nens hi ha comportaments que són innats, però la major part són apresos.

La conducta del nen és el resultat de la interacció amb el seu entorn social. Ells no hereten els mals hàbits, la seva conducta és el resultat de l’aprenentatge en l’ambient familiar, escolar i social.

En conseqüència, alguns poden presentar trastorns en l’atenció que generalment s’acompanyen d’hiperactivitat encara que aquesta no sempre es manifesta.

- Agressivitat i desafiament

Quan existeix una conducta d’agressivitat persistent, és quan ha de ser tractada per un professional. El tipus de tractament que s’utilitzarà dependrà del resultat de l’avaluació que es faci. El primer que s’ha de fer és identificar, a través d’observacions, xerrades i entrevistes, els antecedents (causes i reaccions).

Tenint en compte que és un comportament après i com a tal es pot modificar, la intervenció dels pares tant com la dels professors és molt important. Amb un adequat tractament i resposta davant les agressions, solucionarem la situació.

-TDAH

Dintre del TDAH  (Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) apareixen diferents tipus de dificultats tan a l’escola com a casa. Poden ser molt més impulsius o actius del que es considera normal amb comportaments que provoquen alteracions en les relacions i l’aprenentatge. Un ràpid diagnòstic, pot ajudar a corregir certs comportaments que li ajudin a portar una vida més normal. Posteriorment un bon treball amb el menor ens ajudarà a que aparegui a gestionar-ho i evitar aquestes situacions.

Alteracions acadèmiques i escolars

-Dificultats d’aprenentatge

En conjunt, aquestes dificultats estan presents en un 10-15% de la població escolar. Aquestes situacions requereixen un diagnòstic el més precís possible, per saber quin és l’abast de la situació. La unió en aquest cas entre pares, educadors i psicòlegs serà important per a la resolució i coneixement d’aquestes causes.

-Tècniques d’estudi i planificació

Abans de posar-se a estudiar cal una bona planificació per tal de treure profit a la formació.

S’ha de tenir en compte:

-        Com crear un bon espai per l’estudi, característiques que ha de tenir l'habitació on estudia.

-        Conèixer quins factors físics influeixen en la concentració: alimentació, descans, postura del cos, etc.

-        Dissenyar un pla d'estudi amb calendaris i planificació del temps 

-        Tècniques d’estudi adequades, perquè cada alumne treballi de forma eficient.

-        Com preparar i executar un examen de la millor manera.

-        Com fer un bon us de les noves tecnologies i els recursos que ens permeten les TIC.

-Dislèxia i alteracions de lectoescriptura

No en tots els nens el llenguatge evoluciona de la mateixa manera. En alguns casos hi trobem un cert retard, el qual pot consolidar-se en un trastorn. És per això que ha de ser detectat i tractat el més aviat possible.

Així doncs, hi ha diferents categories segons l’alteració que es presenta , ja sigui en llenguatge oral o escrit.

-        Disgrafia :Trastorn de l’ aprenentatge que presenten determinats nens quan han de realitzar els traçats gràfics que requereix l’escriptura .El nen presenta una intel·ligència normal, amb absència de trastorns neurològics, sensorials o afectius greus, així com una adequada estimulació en el seu entorn .

-        Dislèxia: Dificultat en l’habilitat dels processos de lectura i escriptura , independentment de qualsevol causa intel·lectual, cultural o emocional i que, per tant, apareix en persones amb intel·ligència normal .

-        Disortografia: Presència d’errors ortogràfics en l’escriptura, tant en ortografia natural com en col·loquial.

-        Discalculia :És la dificultat en la realització del càlcul matemàtic .

En tots aquests casos es fa un treball conjunt entre la psicopedagoga del centre i la logopeda, per aconseguir una millora en el menor. 

-Bullying

Assetjament moral a l’escola i a tota forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre alumnes d’un centre escolar, de forma reiterada i al llarg del temps.

Són normals alteracions en la son, digestives, d’irritabilitat, símptomes tots ells molt semblants als quals apareixen en una situació d’estrès però que s’agreugen fins a arribar a produir-se quadres més greus d’ansietat i depressió.

L’acompanyament i l’orientació psicològica són fonamentals, analitzant i avaluant la situació que està vivint per poder preparar la intervenció més adequada que inclou a família i l’escola.

-Processos cognitius i funcions executives

Les funcions cognitives ens permeten resoldre problemes, raonar i recordar experiències. Hi ha dos tipus de funcions cognitives: les funcions cognitives bàsiques, és a dir, l’atenció, la memòria i la percepció; i les funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el raonament.

Les funcions executives es poden definir com el conjunt de capacitats cognitives necessàries per controlar i regular la nostra conducta . Són el que ens permeten establir, mantenir, supervisar, corregir i aconseguir un pla d'acció dirigit a una meta. Aquest conjunt de funcions és de gran importància, ja que les fem servir diàriament.

Les funcions executives tenen un paper nuclear als estudis. Són les que ens permeten controlar l'atenció per estar concentrats durant una classe, o les que fan possible que ens organitzem per estudiar un examen.

El dany cerebral en les estructures prefrontals pot provocar, entre altres complicacions, síndrome disexecutiu o síndrome frontal (afecta la la iniciativa, la fluïdesa, la inhibició, la flexibilitat, l'autoregulació, la planificació i la presa de decisions ),anosognòsia (falta de consciència del mateix dèficit), abúlia (falta d'iniciativa), dificultat per seqüenciar accions, problemes per gestionar el comportament i les emocions, rigidesa cognitiva, etc. Un problema en les funcions executives pot alterar la correcta regulació d'altres processos cognitius. 

Poden aparèixer problemes en les funcions executives sense necessitat d'un dany cerebral com a la dislèxia , la discalcúlia , o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o l' esquizofrènia.

-Altes capacitats

És el terme amb que s’identifica la possessió d’un potencial intel•lectual molt elevat. Es considera una aptitud personal innata, que no pot ser adquirida, a diferència de les habilitats, que poden adquirir-se mitjançant entrenament i experiència. Es distingeix entre persones amb un o més talents i persones superdotades, que sobresurten en general en tots els tipus d’intel•ligència, i presenten a més una alta creativitat i diversos trets de personalitat característics. La detecció resulta complicada i, si no es realitza de manera primerenca, aquesta excepcional capacitat pot convertir-se en un problema.

Alteracions emocionals

-Depressió infantil i aïllament

La depressió infantil pot sorgir a causa de canvis importants i estrès, com a resultat de la pèrdua dels pares, un divorci, o problemes familiars, etc.

Aproximadament el 5 % dels nens de la població general pateix de depressió en algun moment. Els nens que viuen amb molta tensió, que han experimentat una pèrdua o que tenen desordres de l’atenció o de la conducta, o discapacitats en l’aprenentatge, o encara problemes de salut mental, corren major risc de patir depressió.

Han d’estar atents quan algun nen present alguna de les següents característiques:

-        Està contínuament trist, plora amb més facilitat

-        Perd l’interès pels jocs preferits i per l’escola

-        S’allunya dels seus amics i de la família

-        Està irritable o massa sensible front a petites frustracions

-        Menja massa o molt poc

Respecte l’aïllament en els nens: informàtica, consoles, assetjament escolar, superdotació.

La informàtica i les consoles poden ser un mitjà de desenvolupament, però en excés poden arribar a l’aïllament del nen, fins al punt de no reconèixer la diferència entre realitat i ficció, i perdre el seu vincle amb el món que l’envolta. Davant d’aquestes dues eines és imprescindible el control parental.

Una altra causa pot ser l’assetjament escolar, en què el nen atrapat per la por que li causa la situació, i davant la manca d’eines per afrontar la situació, decideix aïllar-se del món com a mesura defensiva. Hi haurà doncs en aquests casos que treballar amb ell per a sortir-se’n d’aquesta situació.

En el cas dels nens superdotats aquests pensen i senten de forma diferent als altres. Ja des de molt petits saben com mantenir l’atenció dels adults i distingir entre el bé i el mal. Presenten, a més de la seva alta capacitat intel•lectual i de comunicació, una gran creativitat, per la qual cosa solen ser originals i flexibles. Posseeixen una gran sensibilitat, són competitius i independents, així com molt forts i constants per a superar els obstacles. No obstant això, quan el superdotat no és reconegut com a tal, no es tenen en compte les seves necessitats especials, tant psicològiques com educatives, no es troba en un ambient en el que se li permeti desplegar tot el seu extraordinari potencial. És per això que, hem de treballar amb ells per a millorar la situació actual.

-Ansietat i pors

Els nens poden experimentar diferents pors al llarg del seu desenvolupament. Els sorolls forts, les persones estranyes, la solitud, animals com aranyes, ratolins, gossos o serps, éssers encantadors com bruixes, fantasmes o extraterrestres, les injeccions o els dentistes són alguns d’ells.

Les pors a si mateixos no són dolents perquè brinden la possibilitat d’aprendre a enfrontar-se a situacions difícils i estressants amb les que es trobarà a la seva vida. Però, al voltant del 5 % de les pors infantils són tan intenses que constitueixen una font de patiment i es converteixen aleshores en fòbies infantils. En aquell moment en què, la por causa ansietat, atacs de pànic, bloquejant i condicionant a la persona és el moment en què cal intervenir per corregir la situació i ajudar a la seva superació.

Una de les situacions amb les que amb més freqüència es troben els pares són les pors d’anar a dormir dels seus fills, que  es neguen a anar al llit, tenen dificultat per quedar-se adormits o es desperten sovint a la nit. Les alteracions de qualitat o quantitat de son dels nens es reflecteixen en la seva activitat diària; els nens que no dormen bé estan cansats l’endemà, rendeixen menys en el col·legi, estan menys actius en les seves relacions amb altres nens, etc. Això pot derivar en algun dels trastorns més importants com el insomni infantil, narcolèpsia, síndrome d’apnea infantil, terrors nocturns, somnambulisme, bruxisme, etc. Cal doncs que fer-los front per a superar-los.

-Enuresi i encopresi

El control dels esfínters és una situació habitual en la infància. El nen ha d’aprendre a reaccionar davant sensacions com la panxa inflada, pessigolles en els seus genitals., Etc. Per a poder aprendre a controlar el seu propi cos.

Però no només és una situació d’auto coneixement o d’entorn, sinó que en cas d’aparèixer amb posterioritat a d’haver estat capaç de controlar, ens pot estar indicant un cas d’abusos, d’assetjament escolar, de reacció davant un divorci dels pares i altre tipus de problemes que necessitaran ser avaluats i tractats en la seva justa mesura.

Trastorns alimentaris

En aquest camp les situacions són diverses i sobretot són complexes, sobretot en la seva detecció, ja que, sovint les persones que els pateixen senten culpabilitat per ells i intenten amagar-ho.

Alguns d’ells són:

-        Anorèxia: Intent de reduir el pes corporal al mínim utilitzant el dejuni, per por de ser obès. No hi ha una percepció real de si mateix ni es valora el mal que un es pot causar.

-        Bulímia: Conducta semblant a l’anorèxia en l’intent de reduir el pes. En aquest cas el pacient menja compulsivament per després provocar el vòmit.

-        Bulimarexia: És el cas de persones que passen etapes amb Bulímia o Anorèxia.

-        Menjadors compulsius: El pacient pateix una versió de la bulímia en què la ingesta és més ràpida del normal, mengen fins el fàstic i senten culpabilitat.

-        Ortorèxia: Obsessió patològica pel menjar sa. Es preocupen en excés per la dieta, arribant a ocupar el seu temps en això i no gaudeixen del menjar, sinó que pateixen per que no sigui prou sana.

-        Vigorèxia: Obsessió per un cos perfecte. La dedicació a l’exercici físic és excessiva en especial anaeròbic, ús de fàrmacs i dietes, podent arribar al dopatge.

Trastorns del desenvolupament

Es tracta d'un conjunt de trastorns caracteritzats per retards i alteracions qualitatives en el desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació, així com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes, interessos i activitats. En la majoria de casos, el desenvolupament és atípic o anormal des de les primeres edats sent la seva evolució crònica. Només en comptades ocasions les anomalies es presenten després dels cinc anys d'edat. 

-Retard maduratiu

El retard maduratiu consisteix en un retard cronològic i afecta a totes les àrees del desenvolupament de l’infant de manera personal, social, adaptatiu, comunicatiu cognitiu (hi ha graus d’afectació). Aquest últim afecta el llenguatge i a la lectura. Pot comportar per part d’ells: desobediència, enrabiades, negativisme, agressivitat… Ho utilitzen  com a forma de resposta davant les situacions que no controlen, coses amb les que no estan d’acord, que no volen en aquell moment, que els hi fa por…

-TEA Trastorns del espectre autista. Autisme o asperger

L'autisme és una condició que afecta la manera que una persona veu el món, processa la informació i actua recíprocament amb altres persones. A les persones amb trastorns de l'espectre autista (TEA en endavant) els resulta difícil desenvolupar relacions socials, comunicar-se i pensar en abstracte. Encara que un grup de persones amb TEA té dificultats d'aprenentatge, altres tenen capacitats intel·lectuals iguals o superiors a la mitjana.

Es defineix com una profunda alteració de diferents funcions del sistema nerviós central, que configuren aquest trastorn com una discapacitat diferent amb entitat pròpia i generant unes necessitats de tractament específic i especialitzat. Diferents investigacions sostenen el seu origen biològic.

Estem davant d'una discapacitat d'expressió múltiple que se'ns presenta com un veritable continu pel que fa a graus i nivells, amb una gran varietat d'expressions clíniques i conductuals, donada la diversitat de nivells intel·lectuals que oscil·len.

Aquestes alteracions afecten diversos àmbits del desenvolupament: interacció social, llenguatge, comunicació i el pensament.

Situacions familiars difícils

-Separació i divorci

Els nens poden tenir dificultats per adaptar-se a la nova situació que representa la separació o el divorci dels seus pares. El vostre fill es pot sentir trist o preocupat. Sense una explicació adequada, el nen pateix tot sol i s'amaga en les seves pròpies fantasies. Tenim com a pares una relació de cònjuge i la de pare/mare. Per als fills, és "millor" continuar junts. Evidentment és "millor" que els pares estiguin sempre junts. Però quan la tensió del nivell conjugal  es alta, romandre junts no és el millor. Podem deixar de ser parella sense deixar  de ser  pare/mare.

Pot haver un retrocés en el comportament dels més petits. Per exemple demanar de nou el xumet, no controlar el pipí. Els adolescents es poden trobar enfadats, sobrepassats pels esdeveniments.

És una reacció normal, que ha de anar desapareixen amb el temps. Necessitaran un temps per acceptar i adaptar-se a la nova situació.

-Interferències parentals

La separació o el divorci no és un fet puntual que només afecta a la parella sinó que afecta als fills. Quan interfereix de manera més o menys voluntària en la comunicació i relació del progenitor no custodi, quan se’l desacredita, quan se l’insulta davant del fill/a, quan “s’oblida” d’informar al progenitor no custodi  sobre assumptes relacionats amb el menor, fins i tot denuncies falses. Es fa valdre tot, amb la intenció d’allunyar a “l’altre” per sempre. 

Quan passa tot això parlem del que es coneix actualment com a Interferències Parentals, també anomenat Síndrome d’Alienació Parental (SAP). Hi ha pares, que en aquest procés, confonen i barregen el rol de pares amb el de parella, és aquí el problema fonamental i, arrosseguen als fills en aquest conflicte que en ocasions s’esdevé patològic.

A banda d’això, els que utilitzen aquestes estratègies, sembren, en una o altra mesura, respostes de simptomatologia de tipus emocional, conductual, social i escolar. 

-Gelosia i relacions parentals

La gelosia és una reacció normal que tots els nens poden sentir en alguna època de la seva vida, davant situacions com l’arribada d’un germà en determinada fase de la seva vida per l’aparició del complex d’Èdip o d’Electra.

Una rivalitat “normal” entre germans pot permetre que un nen aprengui a modular el seu tracte amb els altres. També és freqüent que els nens puguin presentar l’anomenada gelosia “funcional” o de “benefici”, que és el que en el seu inici no es manifesta amb agressivitat entre germans, sinó amb un desig del nen per aconseguir dels seus pares atenció, afecte i altres beneficis.

També el conegut complex d’Èdip o d’Electra pot causar gelosia en el nen, en aquest cas cap a la figura paterna, o cap a la materna en el cas de les nenes. Aquest és un problema important, perquè de la resolució del mateix de manera adequada dependran les relacions futures del nen.