Bloc

Aquest tipus d’informe té com a objectiu principal ajudar jutges, advocats, fiscals o altres autoritats a comprendre aspectes psicològics rellevants per a la presa de decisions legals.

A diferència d’un informe clínic convencional, l’informe pericial no té com a finalitat principal el tractament o el seguiment terapèutic, sinó l’avaluació objectiva d’uns fets, capacitats o estats psicològics en relació amb una qüestió jurídica concreta.

Finalitats principals

Els informes pericials psicològics poden tenir diverses finalitats segons l’àmbit jurídic en què s’utilitzen. Alguns exemples habituals són:

• Valoració de la capacitat cognitiva i volitiva d’una persona (capacitat per prendre decisions, testar, contractar, etc.).

• Avaluació del dany psicològic derivat d’accidents, agressions o situacions traumàtiques.

• Informes sobre guarda i custòdia en processos de família.

• Valoració de credibilitat del testimoni, especialment en menors.

• Avaluació de risc en casos de violència.

• Estudi de personalitat o estat mental en l’àmbit penal.

Qui el pot elaborar

Només un psicòleg amb formació específica en psicologia jurídica o forense pot actuar com a perit. Aquest professional pot ser designat judicialment (perit judicial) o contractat per una de les parts implicades en el procés (perit de part).

La tasca del perit exigeix independència, rigor metodològic i neutralitat. L’informe no ha de defensar interessos particulars, sinó aportar conclusions fonamentades científicament.

Procés d’elaboració

La realització d’un informe pericial psicològic segueix generalment diverses fases:

1. Anàlisi de la demanda pericial. Es defineix l’objecte de la pericial i les preguntes que s’han de respondre.

2. Recollida d’informació. Inclou entrevistes clíniques, revisió documental, aplicació de proves psicomètriques i, si escau, entrevistes a tercers.

3. Avaluació i integració de dades. El perit analitza la informació obtinguda des d’un marc teòric i metodològic contrastat.

4. Redacció de l’informe. Es presenten antecedents, metodologia, resultats, discussió i conclusions.

5. Ratificació judicial (si escau). El perit pot haver de defensar oralment l’informe davant del jutge.

Estructura habitual

Tot i que pot variar segons el cas, un informe pericial psicològic acostuma a incloure:

• Dades identificatives del perit i de la persona avaluada.

• Objecte de la pericial.

• Metodologia utilitzada.

• Antecedents rellevants.

• Resultats de l’avaluació.

• Discussió tècnica.

• Conclusions clares i fonamentades.

• Annexos (proves, documents, etc.).

La claredat expositiva és essencial, ja que el destinatari principal no sol ser un psicòleg sinó un operador jurídic.

Principis ètics i legals

L’actuació del psicòleg forense està sotmesa a principis deontològics estrictes: confidencialitat, consentiment informat, objectivitat i competència professional. A més, cal respectar la normativa processal i els estàndards científics vigents.

És especialment important diferenciar el rol clínic del rol pericial. El perit no és terapeuta de la persona avaluada i ha d’evitar conflictes d’interès.

Valor probatori

L’informe pericial psicològic és un mitjà de prova qualificat. No obstant això, el jutge no està obligat a seguir-ne les conclusions; les valorarà conjuntament amb la resta de proves del procediment. Tot i així, un informe rigorós, ben fonamentat i clar pot tenir un pes determinant en la decisió final.

Conclusió

L’informe pericial psicològic és una eina clau en la intersecció entre psicologia i dret. Permet aportar coneixement científic sobre el comportament, les capacitats i l’estat mental de les persones en contextos jurídics. La seva qualitat depèn tant del rigor tècnic com de la capacitat del perit per comunicar conclusions de manera precisa, comprensible i objectiva.