Portada > Bloc > La fama ens cega. L'efecte Neverland

Bloc

La fama ens cega. L'efecte Neverland

09/04/2019

Recentment hem vist en HBO una producció sobre Michael Jackson anomenada Leaving Neverland on es parla dels episodis d'abusos sexuals que aquest hauria comès sobre els llavors menors Wade Robson i James Safechuck, i que aquests en el seu moment no van denunciar, i fins i tot un d'ells arribo a declarar a favor del cantant. Dos capítols de dues hores on es pot veure com ningú va ser capaç de veure res del que estava passant. Fins i tot com ara alguns encara ho justifiquen com va fer Barbara Streisand dient que "Les seves necessitats sexuals eren les seves necessitats sexuals, provinents de la infància que va tenir o de l'ADN que tingui" i que demostra el seu nivell moral amb això. Però que estaria al mateix nivell que els que sospitaven en el seu moment, per estar a prop del cantant, i els que tan a prop estaven que sabien i callaven.

Però el que ha de de fer-nos reflexionar com a societat és el que aquí anomeno el "efecte Neverland" i que afecta la nostra visió sobre les coses. Ningú dubta que Michael fos un gran cantant i una estrella del pop durant anys. El problema és que sovint fem una translació que ser un bon cantant, et porti a ser una bona persona, un bon pare, o irreprotxable en qualsevol àmbit de la vida. No coneixem a la persona més enllà de la seva imatge pública, tenim només una visió esbiaixada d'aquesta persona, però com la nostra ment no gestiona bé el fet d'haver buits d'omplir, el que fa és generalitzar a partir dels coneixements que té. A partir d'aquí el que fem és evitar res que ens contradigui aquesta imatge, i si jo fos un fan de Michael i em diuen que en una altra part de la seva vida no és una persona correcta, i que com s'afirma en el documental era un abusador de menors, això serà inacceptable per a mi, perquè aquesta translació faria d'alguna manera que jo sentís que és menys bon cantant, encara que no sigui això el que es critica.

Quan estiguem criticant a algú, pensem si ens agrada més o menys en determinat àmbit de la seva vida, però això no farà que pugui no ser bo o dolent en una altra cosa. Exemple d'aquest efecte és el típic també comentari que veiem en les notícies dels veïns d'un home que va matar a la seva dona "ja que era un tipus amable i saludava a l'escala", com si ser simpàtic amb els veïns fos una cosa que impedeixi ser un maltractador o un assassí.

Arxivat a: Noticies