Portada > Bloc > Joker. La sociologia com a malaltia.

Bloc

Joker. La sociologia com a malaltia.

16/10/2019

Hem vist l'estrena de l'última versió del Joker, aquesta vegada com a protagonista de la història, i on es vol donar una justificació a la personalitat del personatge. ¿Es unicament una creacio social?

Molts diran que el Joker representa un boig sense un possible tractament, un perillós psicòpata o una ment molt malalta,  que òbviament és, però que podria ser moltes d'aquestes coses i cap alhora.

En aquesta última representació del Joker se'ls presenta una història personal plena de misèries, problemes i situacions en què es tractat a nivells inhumans. En altres versions del personatge, però, hem vist altres aspectes que podríem esmentar.

No es tracta de fer una anàlisi rigoros, perquè és pura ficció, i com a tal no és real i estable, sinó que depèn de cada guionista, però si es dóna una imatge comú de les patologies que podrien patir i la seva realitat.

En primer lloc podem dir que el Joker té un trastorn de personalitat antisocial o una sociopatia, caracteritzat per no respectar les normes socials i les lleis. Implica una empatia zero  cap a la gent que t'envolta, sense ser conscient, perquè no ho sents d'aquesta manera, quan et fas mal o t'aprofitis dels altres. No és, com molta gent fa, aparcar i ocupar dos llocs o robar piles a Ikea, es alguna cosa més profunda. En aquest cas una persona normal sabria que està fent mal per exemple matant el gos del veí perquè li molesta que borda, i per a ell el seu benefici justifiqui aquell mal. En el cas de la pel·lícula el prenem més i el fem un assassí.

Podem veure en ell un psicòpata.  Aquí continuant amb l'anterior, ens referim a l' empatia nul·la i al reconeixement d'emocions. Això representa el 2% de la població mundial, però això no els fa assassins potencials, sinó en persones que sovint viuen molt tristament. No hi ha alegria, tristesa, por... i és difícil d'administrar quan te’n adones que altres senten coses que són impossibles per a tú.

Finalment, podríem dir que el personatge posseeix un trastorn obsessiu-compulsiu  que condueix, per exemple, a la seva obsessió per Batman o haver de complir certs rituals màgics, com haver d'emprar sempre els mateixos colors o en diferents versions del personatge disfresant els seus subordinats. En aquest cas seria una versió inusual del trastorn,potser els més comuns son els que vam veure en films com toc-toc, que van intentar mostrar amb humor el que és finalment una realitat dolorosa per a molts.

Però finalment, com jo dic que un podria ser un sociòpata i no pretendre destruir la societat, que potser repudien en silenci, un psicòpata que només el 0,001% dels casos es converteixen en un assassí en sèrie, i òbviament tenen fins i tot un Toc  que sovint passava només per una estranya mania sense afectar la vida quotidiana.

Joker és un personatge, una creació d'un còmic i com a tal ha de jugar un paper, llavors s'afegeixen patologies que poden contribuir-hi com volem que sigui, però la realitat és que és gairebé impossible veure alguna cosa com aquesta en el món real. Les persones amb malaltia mental severa pateixen molt en silenci, en solitud i sense ajuda o empatia d'una societat que actua amb ells com si tinguessin alguna malaltia contagiosa.